LA FERIDA DEL REI JAUME I

Molts cops els documents i les cróniques antigues han estat clau per clarificar un dubte històric que si no hagués estat per la documentació mai, potser, hauríem pogut esbrinar. Aquest va ser el cas de la identificació de Jaume I al segle XIX. Un relat del Llibre dels Fets va donar la clau als historiadors de l’època per donar amb el cos del rei.

El Llibre dels Feyts es una narració autobiogràfica i en primera persona de la vida del rei Jaume I. En aquesta crònica, així considerada per molts autors, podem trobar de primera mà el fets que es van dur a terme en la conquesta de Mallorca, Eivissa i València. També hi trobarem relatada la vida del rei des del seu naixement, tot això farcit d’anècdotes personals del monarca. Una d’aquestes anècdotes es una ferida que va rebre el rei durant la campanya de la conquesta de València el 1238. Aquest fet, com hem dit, serviria per identificar posteriorment el cos del rei. Veiem que va passar el 1238:

Durant la campanya de la conquesta de València, els homes de l’arquebisbe de Narbona, que havien anat amb Jaume I, estaven en pugna amb el sarraïns, prop d’una vila en terres valencianes. El rei ens conta que aquella gent no sabia les argúcies d’aquests a l’hora de lluitar i que els va enviar un missatge per avisar-los de que no perseguissin els moros. Els sarraïns no s’enfrontaven obertament, sinó que s’escapaven i fugien cap a la vila. Amb aquesta treta volien que els soldats cristians els perseguissin fins allí i tendir-los un parany.

Però els soldats de l’arquebisbe, amb por de que s'escapessin els sarraïns, no van fer cas del missatge del rei i en van morir uns 30 o potser més, segons paraules de Jaume I. Llavors el rei, per tal d’evitar que la cosa fora a més, va apropar-se al lloc amb el cavall que muntava i llavors algú li va disparar una fletxa i el van ferir al cap. El rei amb ràbia es va arrancar-la i li va començar a sortir-li la sang. Se li va inflar la cara i els ulls i va estar uns dies sense poder-hi veure. Ell mateix diu que un cop arrencada la fletxa va anar cap on estaven els homes rient perquè no es desmoralitzessin. Rera uns quatre o cinc dies la inflor li va passar i llavors per aixecar els ànims als soldats va passejar-se per tota la host.

El rei ens ho explica així al capítol 266 del Llibre dels Feyts:

“ (...) E nos quins en tornavem ab los homens voluemnos contra la vila a esguardar los sarrahins que havia la companya gran de fora e on ballester tirans e de part lo capell de sol el batut donans en lo cap ab lo corell prop del front e deus qui lo volch no trespassa lo test e exins be a la meytat de la testa la punta de la sageta. E nos ab ira quen haguem donam tal de la ma en la sageta que trencamla e exiens la sanch per la cara a enius e ab lo mantell de cendat que nos teniem torcavemnos la sanch e veniem rient per tal que la ost no sen desmayas e entram nos en en un reyal en que nos posavem e engruxans tota la cara e els ulls Si que del ull de la part on erem ferits nons poguem veer be per iiii e P v dies per la infladura. E quant la cara nos fo desinflada cavalcam per tota la ost per tal que la ost no fos desconortada. “

Transcripció al català modern:

“ I Nós, quan tornàvem amb els homes, ens vam girar cap a la vila per veure els sarraïns, ja que havia sortit fora el gros de la companyia, i un ballester ens disparà, i travessant el capell de sol i el batut, (Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit) ens tocà al cap amb el cairell, (Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta) prop del front. ¡Déu volgué que no em traspassés el cap!

I la punta de la fletxa sortí bé per la meitat del cap, i Nós amb la ira que ens va agafar, vam donar tal cop amb la mà a la fletxa que la vam trencar i la sang ens queia per la cara i amb el mantell de sendal (Tela fina de seda) que teníem ens vam netejar la sang, i anàvem rient perquè la host no desmaiés. I vam entrar en un reial on posàvem i se’ns va inflar tota la cara i els ulls, de tal manera que al ull de la part on ens van ferir no vam poder veure durant quatre o cinc dies. ( Va ser a l’ull esquerre)

I quan se’ns va desinflar la cara vam ser a cavall per tot el campament perquè la host no es desmoralitzés.

Fins aquí el relat de la ferida del rei.

Rera la destrucció de Monestir de Poblet durant la desamortització de l’any 1835, es van trencar les parts laterals dels sepulcres reials que allí hi havia, tot buscant els saquejadors les joies dels reis que suposadament devien estar en les tombes. Així tots els restes de tres monarques i dos de les seves esposes van restar tirats de qualsevol manera per l’església .

No serà fins l’any 1837 que el rector de l’Espluga de Francolí obtingués el permís de recollir les despulles que havien quedat a l’església del monestir. Aquestes restes van ser embolicades i traslladades a l’Espluga de Francolí, on romandrien fins el seu trasllat posterior a la catedral de Tarragona l’any 1843.

Per fi l’any 1856 es va decidir adossar la tomba de Jaume I al rera cor i per tant es devien traslladar les despulles. Però va sorgir el problema d’identificar a qui pertanyia cada cos, ja que hi eren els de Jaume I, Pere III i Joan I, a més de les dones d’aquests dos últims. Aquí es on va ajudar el capítol que hem transcrit més amunt. Si el rei havia tingut una ferida tan greu a la cara hi devia d’haver quedat senyal. Així es van mirar les calaveres i van trobar una que estava encara amb la pell, consumida i apergaminada, però que duia una cicatriu. Aquesta devia ser la mòmia de Jaume I. Coincidia amb la descripció que el rei feia de la seva ferida, ja que aquesta tenia la cicatriu sobre de l’ull esquerre. Així, per sort, es va tenir la cura de prendre una daguerreotip de la mòmia (veure foto) i avui dia podem observar la imatge i veure com, en aquest cas, la documentació contrasta fefaentment l'escrit amb les restes.

D’enllaç els deixo el capítol 266 del Llibre dels Feyts

Capitol on s’explica la ferida del rei Jaume I

Salut.

The Damned

Bibliografia:

Llibre dels Fets. Versió a cura de Josep M. Pujol. Ed. Teide. Bcn 1994

LES GIGAFOTOS DELS NOSTRES TRESORS

De vegades navegar dona unes sorpreses agradables; en aquest cas ha estat així. Havent entrat a Gencat, en un dels seus nous canals temàtics, he trobat el de patrimoni. Una cop dins ens trobem amb la secció de fotografies, en la qual podem gaudir d’unes fotos panoràmiques dels nostres tresors patrimonials en 360°. Aquest tipus de fotos s'anomenen “Gigafotos” degut a la seva extrema resolució i  en aquest cas es tracta d’un projecte que va néixer al Departament de Cultura de la Generalitat farà un parell d’anys. La direcció es la següent:

Vistes panoràmiques dels nostres tresors

Us recomano la visita per a gaudir d’aquestes vistes en panoràmica, amb una excel·lent resolució, cosa que ens farà sentir des de casa com si estiguéssim allí mateix. Alguns dels viatges que podeu trobar seria per la Vall de Boí, el Castell de Mur, Girona, el Monestir de Poblet., etc El castell que podeu veure a la foto es el castell Montsoriu, a Arbúcies, en una imatge extreta del Gencat.

¡Que ho gaudiu!

Salut.

The Damned

CAU UNA PARET DEL CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

Indignació i ràbia, això es el que sento i el que qualsevol persona sensibilitzada amb la historia i el nostre patrimoni ha de sentir i sobretot els gavanencs.

Abans d’ahir em vaig assabentar d’un fet terrible, i és la caiguda d’una paret que conformava la torre d’homenatge del castell d’Eramprunyà.

El castell d’Eramprunyà es troba a prop del municipi de Gavà, a Barcelona. Està enclavat en un paratge realment espectacular per a estar tan a prop de la gran ciutat.

Aquest castell està datat documentalment l’any 957, per una donació de terres feta a Sant Cugat per Ennèc i Flodeberga. Però segurament és molt més antic en els seus orígens. El castell havia estat sempre en mans dels comtes de Barcelona i la corona Catalano-Aragonesa, fins que l’any 1323 el rei Jaume II el va vendre a Jaume Marc, el seu tresorer, per ajudar-se a pagar les despeses de la conquesta de Sardenya i Sicília.

Rera moltes vicissituds, aquest castell va anar a parar finalment a mans del banquer Manel Girona, que hi va comprar no tan sols el castell físic, sinó la baronia i els arxius, l’any 1897. Bé, des de llavors fins fa un any i mig , va pertànyer als descendents d’aquest, sent l’última propietària la marquesa de Pozorrubio, traspassada fa un parell d’anys. Aquesta senyora tenia la propietat de la fortalesa però com si no la tingués, ja que ella vivia a Madrid i no li importava un rave el castell. Tan es així, que cap a l’any 2000 es va obligar a aquesta a pagar uns quatre milions de pessetes de llavors per la consolidació de les parts més afectades. Si no ho feia, corria els risc de que es complís la sol·licitud d’ERC i els Verds d’expropiació, feta a la Generalitat. Però l’any 2007 finalment l’Ajuntament de Gavà va poder comprar el castell als hereus de la propietària. I aquí és on ve el mal, ja que des de llavors no se li ha fet res de restauració ni consolidació al castell.

El 23 de febrer d’aquest any 2009, Marcel·lí Reyes i Vidal, regidor i portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Gavà, va presentar una instància de denuncia sobre la caiguda de la paret d’aquest monument, considerat Bé Cultural d’Interès Nacional. En la mateixa, Reyes demostra l’estat de deixadesa del castell i, amb fotografies denúncia la caiguda de la paret de la torre d’homenatge. Rera això sol·licita un pla d’actuació per restaurar el castell i restituir la part caiguda a l’estat en què es trobava en el moment de la compra del castell per part de l’Ajuntament de Gavà. Posteriorment, en un comunicat emès per Esquerra Republicana el 10 de març, aquests amenacen amb denunciar el fet al Departament de Cultura de la Generalitat, si des de l’Ajuntament de Gavà no es fa res de caràcter urgent per a conservar el monument.

Però, que va passar en realitat?, Quin va ser el motiu vertader pel qual va caure la paret? Algunes de les explicacions que s’han deixat sentir pel consistori de Gavà, són les que diuen que es deu a les ventades del passat mes de gener. Possiblement, però jo crec que hi té molt més a veure la pèssima educació de la gent que puja al castell que no pas els fenòmens atmosfèrics. Quan jo vaig fer un treball sobre els orígens del castell, entre els anys 1997-2005, aquest, dintre del seu estat ruïnós, estava ben conservat. M’explico. Avui dia si pugem al castell , el veurem ple de brutícia, sobretot dins de l’església de Sant Miquel d'Eramprunyà al recinte jussà. Molta gent que visita el castell té afició a pujar-se damunt de les parets, sense importar-los que estiguin en mal estat i que poden tirar-ho avall. La gent s’hi puja sense escrúpols. I el que és pitjor, tot el castell ara està ple de pintades d’uns eixelebrats que a més presumeixen d’on venen (jo he vist pintades del caire: manolito y manolita del prat estuvieron aqui) N’hi ha una pintada que és realment aterridora, i és la que està damunt de l’arc de mig punt que dona entrada a la torre d’homenatge. El delinqüent, per que no té altre nom, que ho va fer tindria que pagar pena de presó, segons el meu parer. Podeu veure aquesta pintada en la foto d'abaix, fixeu-vos-hi bé, ocupa tot l’arc, que és del segle XIV o sigui que té prop de 700 anys. La indignació creix quan un veu que aquests tropells al nostre passat i al nostre patrimoni queden indemnes i que ara la gent que puja al castell no te cura d’ell i per a la majoria no són més que pedres sense cap altre interès. A Gavà tindrien que prendre exemple de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, que al castell de Burriac hi ha posat un vigilant tan de nit com de dia i que controla el personal que hi arriba i vigila que no s'hi facin ximpleries. Jo crec que és més important controlar el comportament de la gent i posar remei per a mals pitjors, que no lamentar-se i veure com cada dia el nostre patrimoni es va esvaint per culpa d’uns brètols eixelebrats i un Ajuntament lent en les seves reaccions.

Espero que finalment es pugui refer la paret caiguda i puguem tornar a gaudir del castell, al menys, fins com estava fa uns mesos.

Com a links els deixo la instància del senyor Reyes i el comunicat d’ERC.

Salut, The Damned

Instància de denuncia

Comunicat de ERC

Part que ha caigut, en cercle vermell, i a l'altra foto, estat actual rera la davallada.