martes, 21 de abril de 2009

LA FERIDA DEL REI JAUME I

Molts cops els documents i les cróniques antigues han estat clau per clarificar un dubte històric que si no hagués estat per la documentació mai, potser, hauríem pogut esbrinar. Aquest va ser el cas de la identificació de Jaume I al segle XIX. Un relat del Llibre dels Fets va donar la clau als historiadors de l’època per donar amb el cos del rei.

El Llibre dels Feyts es una narració autobiogràfica i en primera persona de la vida del rei Jaume I. En aquesta crònica, així considerada per molts autors, podem trobar de primera mà el fets que es van dur a terme en la conquesta de Mallorca, Eivissa i València. També hi trobarem relatada la vida del rei des del seu naixement, tot això farcit d’anècdotes personals del monarca. Una d’aquestes anècdotes es una ferida que va rebre el rei durant la campanya de la conquesta de València el 1238. Aquest fet, com hem dit, serviria per identificar posteriorment el cos del rei. Veiem que va passar el 1238:

Durant la campanya de la conquesta de València, els homes de l’arquebisbe de Narbona, que havien anat amb Jaume I, estaven en pugna amb el sarraïns, prop d’una vila en terres valencianes. El rei ens conta que aquella gent no sabia les argúcies d’aquests a l’hora de lluitar i que els va enviar un missatge per avisar-los de que no perseguissin els moros. Els sarraïns no s’enfrontaven obertament, sinó que s’escapaven i fugien cap a la vila. Amb aquesta treta volien que els soldats cristians els perseguissin fins allí i tendir-los un parany.

Però els soldats de l’arquebisbe, amb por de que s'escapessin els sarraïns, no van fer cas del missatge del rei i en van morir uns 30 o potser més, segons paraules de Jaume I. Llavors el rei, per tal d’evitar que la cosa fora a més, va apropar-se al lloc amb el cavall que muntava i llavors algú li va disparar una fletxa i el van ferir al cap. El rei amb ràbia es va arrancar-la i li va començar a sortir-li la sang. Se li va inflar la cara i els ulls i va estar uns dies sense poder-hi veure. Ell mateix diu que un cop arrencada la fletxa va anar cap on estaven els homes rient perquè no es desmoralitzessin. Rera uns quatre o cinc dies la inflor li va passar i llavors per aixecar els ànims als soldats va passejar-se per tota la host.

El rei ens ho explica així al capítol 266 del Llibre dels Feyts:

“ (...) E nos quins en tornavem ab los homens voluemnos contra la vila a esguardar los sarrahins que havia la companya gran de fora e on ballester tirans e de part lo capell de sol el batut donans en lo cap ab lo corell prop del front e deus qui lo volch no trespassa lo test e exins be a la meytat de la testa la punta de la sageta. E nos ab ira quen haguem donam tal de la ma en la sageta que trencamla e exiens la sanch per la cara a enius e ab lo mantell de cendat que nos teniem torcavemnos la sanch e veniem rient per tal que la ost no sen desmayas e entram nos en en un reyal en que nos posavem e engruxans tota la cara e els ulls Si que del ull de la part on erem ferits nons poguem veer be per iiii e P v dies per la infladura. E quant la cara nos fo desinflada cavalcam per tota la ost per tal que la ost no fos desconortada. “

Transcripció al català modern:

“ I Nós, quan tornàvem amb els homes, ens vam girar cap a la vila per veure els sarraïns, ja que havia sortit fora el gros de la companyia, i un ballester ens disparà, i travessant el capell de sol i el batut, (Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit) ens tocà al cap amb el cairell, (Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta) prop del front. ¡Déu volgué que no em traspassés el cap!

I la punta de la fletxa sortí bé per la meitat del cap, i Nós amb la ira que ens va agafar, vam donar tal cop amb la mà a la fletxa que la vam trencar i la sang ens queia per la cara i amb el mantell de sendal (Tela fina de seda) que teníem ens vam netejar la sang, i anàvem rient perquè la host no desmaiés. I vam entrar en un reial on posàvem i se’ns va inflar tota la cara i els ulls, de tal manera que al ull de la part on ens van ferir no vam poder veure durant quatre o cinc dies. ( Va ser a l’ull esquerre)

I quan se’ns va desinflar la cara vam ser a cavall per tot el campament perquè la host no es desmoralitzés.

Fins aquí el relat de la ferida del rei.

Rera la destrucció de Monestir de Poblet durant la desamortització de l’any 1835, es van trencar les parts laterals dels sepulcres reials que allí hi havia, tot buscant els saquejadors les joies dels reis que suposadament devien estar en les tombes. Així tots els restes de tres monarques i dos de les seves esposes van restar tirats de qualsevol manera per l’església .

No serà fins l’any 1837 que el rector de l’Espluga de Francolí obtingués el permís de recollir les despulles que havien quedat a l’església del monestir. Aquestes restes van ser embolicades i traslladades a l’Espluga de Francolí, on romandrien fins el seu trasllat posterior a la catedral de Tarragona l’any 1843.

Per fi l’any 1856 es va decidir adossar la tomba de Jaume I al rera cor i per tant es devien traslladar les despulles. Però va sorgir el problema d’identificar a qui pertanyia cada cos, ja que hi eren els de Jaume I, Pere III i Joan I, a més de les dones d’aquests dos últims. Aquí es on va ajudar el capítol que hem transcrit més amunt. Si el rei havia tingut una ferida tan greu a la cara hi devia d’haver quedat senyal. Així es van mirar les calaveres i van trobar una que estava encara amb la pell, consumida i apergaminada, però que duia una cicatriu. Aquesta devia ser la mòmia de Jaume I. Coincidia amb la descripció que el rei feia de la seva ferida, ja que aquesta tenia la cicatriu sobre de l’ull esquerre. Així, per sort, es va tenir la cura de prendre una daguerreotip de la mòmia (veure foto) i avui dia podem observar la imatge i veure com, en aquest cas, la documentació contrasta fefaentment l'escrit amb les restes.

D’enllaç els deixo el capítol 266 del Llibre dels Feyts

Capitol on s’explica la ferida del rei Jaume I

Salut.

The Damned

Bibliografia:

Llibre dels Fets. Versió a cura de Josep M. Pujol. Ed. Teide. Bcn 1994



1 comentario:

Anónimo dijo...

Hey,

I'm just browsing sites for the children of Haiti.

I'm at this site for a non-profit haiti group that is dedicated to
creating oppurtunities for the kids in haiti. If anyone here wants to help then then please do so here:

[url=http://universallearningcentre.org]Donate to Haiti[/url] or Help Haiti

They provide children in Haiti books and teach them.

Please check it out, they're legit.

I greatly appreciate anyone's help