Una nova web sobre el romànic català

Si busquem el que queda de l’època romànica a Catalunya el que sempre trobarem seran restes d’esglésies diferents graus de conservació i castells romànics quasi bé inexistents, molt derruïts o bé molt reformats. Això es degut a diferents factors, com es el temps, la climatologia, i sobretot la falta de cura de molts monuments i jaciments per culpa de la manca de fons econòmics per la seva conservació. Altres restes simplement han estat malmeses pel gamberrisme i la falta de protecció o be simplement han estat oblidats per part dels ajuntaments dels municipis on pertanyen.
Però aquests monuments medievals són sempre coneguts i estudiats pels professionals i tinguts en compte amb catalogacions més o menys acurades.
En quant al gran públic aficionat, molts d’aquests monuments tan antics passen desapercebuts i resten oblidats per a la majoria d’ells  ad aeternum. Aquesta es una falta important que va en detriment del coneixement del nostre patrimoni per part de la gran majoria. Però ara això podrà tenir remei gràcies a la nova web creada a instàncies del programa de restauració, millora i difusió “Romànic Obert”, depenent i creat en col·laboració per  l’Obra Social de “La Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conveni que es va firmar l’any 2009 per la cura i difusió del nostre romànic.
La nova web, que va aparèixer a finals de juny passat, ve repleta de informació, catalogació del nostre patrimoni, rutes romàniques pels caps de setmana, zones de vídeo i fotos, noticies, etc. És una excel·lent iniciativa perquè tothom conegui el nostre valuosa riquesa romànica i es faci una idea de com va ser una de les èpoques més emblemàtiques de la nostra història, ja que en ella es va marcar un abans i un després, tant en el àmbit d’estil arquitectònic, com és el que podríem denominar romànic català amb característiques pròpies, com en l’àmbit religiós i social. Els temps primerencs del  romànic, (època arquitectònica que va des de principis del segle XI fins a principis del XIII) és una època, recordem-ho, on apareixen els grans canvis socials que de duran a terme el naixement del que després seria conegut com a feudalisme i que marcarien el camí a seguir fins a arribar a la Catalunya actual i moderna.
Desitjo que tan vosaltres com els vostres fills gaudiu d’aquesta magnifica iniciativa i pugueu treure el màxim de partit de una esplèndida i rigorosa web.

Aquesta es la direcció que deveu clicar per accedir-hi:

Web Romànic Obert

Tona, una església del segle IX

Hi ha una curiosa església a Tona, un poble proper a Vic en Barcelona, que té una particularitat i es que, en la consagració de l'església en 889, va assistir-hi la majoria de la població, i això va quedar reflectit en el document que testifica aquesta consagració. Es estrany que en un document es reflecteixi fins quasi una cinquantena de persones.
Es tracta de l'Església de Sant Andreu de Tona, i aquesta està enclavada en un promontori que domina l'actual poble de Tona, un tranquil municipi d'uns 7000 habitants. En aquell ample altell també està situada la torre del que fou el castell.
L'origen de la paraula Tona l'explicava J. Balari (1) al·ludint a que esdevindria del llatí tunna, que significaria obertura o forat excavat en la terra. D'aquí evolucionaria fins arribar al nom de Tona. De fet, abans d'arribar a la gran explanada on antigament estava la població de Tona i encara hi estan la torre i l'església, ens trobem amb una gran obertura excavada, que fou una cisterna d'origen iber.
Aquesta zona, recordem-ho, va ser devastada entre els anys 826-827 pel noble got Aissó i Guillemó, fill de Berà, deposat comte de Barcelona. Aquest noble Aissó, era partidari del comte Berà, d'origen conflentí o rossellonès. Berà, havia obtingut el títol de comte de Barcelona darrera la conquesta de la ciutat pels francs (801) Així doncs, era el primer comte de Barcelona i a més d'origen indígena mixt, es a dir, fill de franc i goda, però no franc pur. (2) Degut a l'ambició dels fills del comte de Guillem de Tolosa, Bernat i Gaulcem, el comte Berà és desposseït del seu títol, ocupant el seu lloc el comte Rampó, d'origen franc. Aquest desposseïment sense motiu aparent es el que va suscitar la rebel·lió d'Aissó, que va intentar prendre les ciutats de Barcelona i Girona, ajudat per les hosts de sarraïns. Al no aconseguir-ho va devastar tota la zona centre del que seria posteriorment Catalunya: Osona, Bages, la plana de Vic, el Ripollès, etc. Deixant tot l'àrea quasi despoblada.
Així, anys després, durant el concili de Troyes de 878 es investit comte de Barcelona i Girona, Guifré el Pilós. Aquest comença una repoblació i fortificació sistemàtiques d'aquella zona, unió entre els seus comtats marins pirinencs. Generalment la iniciativa repobladora acostumava a sorgir dels bisbes, però quant el que interessava era una zona estratègica, era el comte qui prenia la iniciativa per a la repoblació. Però d'altres vegades eren els propietaris del domini directe d'un castell, els castlans, qui prenien aquesta iniciativa. (3) Així sembla ser que va ocórrer en Tona. Segons Miquel Coll i Alentorn, els senyors, Centuri, com a vicari o castlà i Alvar, fill de l'anterior, junt a alguns dels primers colons van ajudar i van fomentar la repoblació de la comarca. En 889 la zona ja està suficientment habitada perquè es consagrés l'església I es formés una parròquia.
Aquesta es la església que avui dia podem contemplar que, encara que va ser fundada en el segle IX, es va restaurar i es va remodelar en el segle XI. En el seu interior es poden observar tombes antropomorfes datables cap el segle X. La planta es d'una sola nau, amb absis circular amb decoracions en arcades llombardes i dues capelles laterals. El campanar i el creuer son del segle XII.
El castell es pot datar documentalment en l'any 927 i avui tan sols queda el que va haver de ser la torre d'homenatge. Aquesta, per la seva construcció i l'obra en encofrat, sembla ser d'origen romà. En el segle passat es van portar a terme unes excavacions que van revelar diferents estratigrafies de període medieval amb abundant ceràmica.
Finalment en 1989, durant la celebració dels mil cent anys de la consagració de la església, es va situar prop d'ella una estela de pedra que recorda als que van fer possible la consagració i que eren, a més, habitants d'aquella població. Allí es poden llegir noms com, Gal·leni, Centuri, Gotmar, (bisbe de Vic, que va regalar les cases immediates a l'església), Recaded, Adanagild, Adroer, Sulmo, Regisend, Servand, Simplici, Blanderic, Ariolf, Godomir, Teuredic, Savaric, Todolf, Eroigi, Berà, etc.
Visitar aquesta església es com viatjar al passat, sobretot si no hi ha ningú més i a més està plovent, com jo vaig tenir la fortuna.
Salut.
The Damned.

Notes :
1) Josep Balari i Jovany. Los Origenes Históricos de Cataluña. 2 vols. BCN 1897
2) Coll Alentorn, Miquel. La marxa cap a la independència de Catalunya (877-988) Barcelona 1988.
3) Coll Alentorn, op. cit.

Bibliografia:
--- Coll Alentorn, Miquel. La marxa cap a la independència de Catalunya (877-988) Barcelona 1988.
---- Josep Balari i Jovany. Los Origenes Históricos de Cataluña. 2 vols. BCN 1897

Jordi Pujol i les Chonis

Si, ja ho sé que aquest no es un post d’història, però crec que a la llarga el contingut del mateix ho serà, sobretot per qui és el protagonista: Jordi Pujol.
Sembla ser que s’està posant de moda o ja ho està, sobretot a Youtube, una cançó del grup de rock català Els Catarres: Jenifer. En aquesta cançó s’explica que un subjecte nacionalista català s’enamora d’una “Choni”, es a dir, una noia de baix nivell cultural i social, de cultura castellà parlant i filla d’emigrants, principalment andalusos o extremenys, sense menysprear d’altres llocs d’Espanya, creant-li tota mena de conflictes interiors. Fins aquí res de nou, el curiós es que l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, en un xerrada va comentar aquesta cançó d’una forma molt simpàtica, a més, de fer aclariments per qui no entén la lletra. Es tracta d’un vídeo que recull part d’aquesta intervenció de Pujol durant la Diada i que va acompanyat de fons per la música dels Catarres. He pujat aquest curiós vídeo junt amb un altra amb la música original. Mai una intervenció de Pujol va ser tan espontània i divertida. Esteu alerta quan la cançó parla de tenir somnis eròtics amb Jordi Pujol i el comentari del ex president. Tot a tenir en compte. Que ho gaudiu.

The Damned

El vídeo de Jordi Pujol

La Cançó Original