UNA LLEGENDA SOBRE LA BLANCOR DE LA MORENETA

Tothom es recordarà que fa uns anys, concretament en el 2001, va aparèixer la noticia de que La Moreneta,definitivament va ser una figura de color blanc. Segons la noticia de l’època, l’abat de Montserrat, Msn. Josep Maria Soler, va presentar els estudis químics i radiològics a la qual va ser sotmesa l’escultura, donant definitivament el veredicte sobre el color.

Segons sembla ser, la figura es va anar enfosquint a partir del segle XVI a causa del plom que contenia la pintura blanca de la cara. Segons l’informe, aquest fet va fer que es pintés la imatge d’un color castany fosc i passant els segles acabés pintant-se de color negre. En aquests anàlisis també sortien a la llum dades inusitades, com que la figura pertany al segle XII o que estava feta en fusta d'àlber. Qui va dur a terme els anàlisis van ser Josep Maria Carrié i Rovira, restaurador de béns culturals i Eduard Porta i Ferrer, químic.

Però tot i això, no era aquest el primer cop en que s’intuïa que la Verge patrona de Catalunya era blanca. Ja en 1931, el pare Anselm Alvareda va realitzar uns anàlisis a la imatge i va concloure que el color negre podia ser pintat. Però degut als deficitaris medis tècnics de l’època, no se li va donar més importància.

I ara us preguntareu a que treu cap que en parli aquí d’una noticia tan vella i potser oblidada?. Doncs té una senzilla explicació. Entre moltes de les curiositats que té l'obra d'en Joan Amades, m’he trobat amb una llegenda que m’ha cridat molt l’atenció. Es tracta d’una llegenda en la qual, al segle XVIII ja es coneixia la blancor de la Moreneta. Però millor vegem-la:

Segons Joan Amades en el Volum II de la seva obra Històries i Llegendes de Barcelona, ens explica el següent , referit a la Plaça de Sant Just:

“Una tradició conta que durant la guerra de Successió, temerosos els monjos de Montserrat que la imatge de la Moreneta no sofrís algun dany per efecte de la guerra, la van portar a Barcelona i van dipositar-la a l’església de sant Just, on hi havia tingut la seva primera Seu. Després de la caiguda de la ciutat i quan el rei vencedor Felip V manà cremar pel botxí els furs, llibertats i privilegis de Catalunya, tot Barcelona va omplir-se d’un fumerol persistent que va durar molts dies i que va costar d’esvair. Quan fou dissipat, la gent va adonar-se que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que fins aleshores havia estat blanca i rosada, s’havia ennegrit i enfosquit, i diuen que, adolorida, no recobrarà la seva color natural fins que la nostre gent hagi recobrat les llibertats perdudes.”

Fins aquí la llegenda transmesa per Amades. Es evident que es tracta d’una llegenda; però llegenda o no, ens parla que d’antuvi ja es creia que la Mare de Déu de Montserrat era de color blanc. A més es pot imaginar la seva estructura de llegenda veient el missatge polític que porta al donar, com tantes altres llegendes, una condició sine qua non per la tornada a la seu anterior aspecte, cosa per la que serà necessària la recuperació dels nostres furs i llibertats.

Si mirem la llegenda amb atenció veurem quelcom erroni, i es que se’m fa coll amunt pensar que els monjos de Montserrat duguessin a Barcelona la imatge pensant que allí estaria més segura. Potser era més lògic portar-la a algun altre lloc més discret i amb menys perill que la capital. Clar que tot es una forma de veure-ho, ja que jo, potser, estic parlant des del coneixement del que va passar, i aleshores es devia pensar que les muralles de la ciutat aguantarien i seria el lloc més idoni per amagar la Verge.

Per altra banda, l’explicació que es dona a la llegenda per l’enfosquiment de la figura es tan simplista com simbòlic i absurd. Evidentment fa referència al dolorós i important que va ser pel poble català perdre les seves llibertats, tant va ser així que la Verge perd el seu color i es torna negra (potser com el color del dimoni, fent referència a Felip V) al veure el seu poble dominat pel rei estranger. I com dèiem abans, no tornarà el seu color fins que aquest recobri tot el perdut. A més, és improbable que el fum afectés d’aquesta manera tan precisa a la Verge, enfosquint només la cara i les mans, deixant de banda el resta del cos.

Una cosa es clara respecte a la llegenda, aquesta ens parla que la Verge abans havia estat blanca i que aquest color es va canviar pel negre. Per què es va perdre el saber que la Verge era blanca? Si aquesta llegenda va néixer al segle XVIII o potser al XIX, (Amades no diu l’època de la mateixa, però pels fets que explica podem datar-la posterior al primer terç del segle XVIII en endavant) seria perquè d’alguna mena ja es tenia el coneixement de que la Verge era blanca. En realitat l’origen de la Verge de Montserrat no està del tot aclarit encara. Des de les llegendes que parlen que fou trobada a la cova i que des d’allí no es va poder traslladar a cap altre lloc, fins a la llegenda que recull Jesús Ávila Granados, en la que diu que la imatge va ser esculpida a principis del cristianisme en una fusta cremada per un llamp per sant Lucas a Jerusalem i després portada a Barcelona, (de fet això es quelcom improbable, ja que la factura de la figura és netament romànica) sempre la trobem que és parla del color negre. Però, per contra, en moltes de les representacions se la veu de color blanc. (vegeu les il·lustracions). A més recordem que el mateix any 2001 es va trobar a Lleida, i pel mateix equip de restauració, la que es creu que va ser la primera representació de la Verge, es tractaria d’una taula en la que la Mare de Déu hi estaria representada de color blanc. Per tant, hem de pensar que des de fa molt de temps ja es sabia que la Verge era blanca, però que, potser per raons paleses, ha estat oblidat. Es podria investigar i estirar el fil si es fessin indagacions sobre quant va sortir el motiu de la Moreneta, així ens faríem una idea sobre l’antigor de quant es va canviar el color a ulls del poble.

De fet, sembla que en realitat el que sigui d’un o altre color no afecta el sentiment dels creients i que per molt que ho diguin, la gent li seguirà dient la Moreneta i seguirà sent de color fosc.

I tornant a la llegenda. S’ha complert el vaticini d’aquesta? És a dir, ja tenim bastants de les llibertats robades aleshores, és per això que s’ha revelat en aquests temps que la Moreneta era blanca?

Això és quelcom que el temps dirà.

Salut.

The Damned.

Com a enllaç la noticia de la Moreneta blanca.

La Verge de Montserrat és blanca.

Bibliografia:

Joan Amades. Històries i Llegendes de Barcelona, vol. II Edicions 62 BCN 1984

Les il·lustracions antigues en blanc i negre han estat extretes del mateix llibre.

PRIMA INTROITUS

Aquí comencem una nova etapa. El Calix Permixtio però en català i només amb histories de Barcelona i Catalunya. Com vam dir al primer post del Calix, el nom en llatí venia a voler dir alguna cosa semblant a Calaix de Sastre, fent paràfrasis de l’obra de l’inefable baró de Maldà. Aquest cop el nom del post es un joc fonètic amb el nom de Calix Permixtio, ja que fonèticament tenen una semblança, però en el fons també podríem dir-ne que vindria a significar el mateix.

I en aquest “Prima Introitus” d’aquest blog també vull fer una declaració d’intencions.

La idea d’escriure un blog d’històries i en català, tenint ja un altre, es ben senzilla. En l’altre blog parlo de coses més generals i que abasten tot el món. En canvi en aquest penso focalitzar-me a Barcelona i Catalunya, evitant dintre del que pugui, fer escrits sobre temes aliens a aquests. Es a dir, escriure sobre les nostres histories com a país i com a ciutat, parlant sobre casa nostra per a tothom.

Per altra banda està l’idioma. Crec que parlar sobre la teva ciutat i el teu país en una llengua que no es la que oficialment es parla que aquests llocs, és, per a mi, un xic incoherent. Altra cosa seria que no sabés l’idioma, llavors si estaria acceptable que ho fes. Però sabent-ho es imperdonable no fer apologia de la llengua, i més quan aquesta està tan necessitada d’ús a casa nostre, ja que el nouvinguts aportant més influència castellana al no parlar adequadament el català (per les raons que sigui).

Així, i resumint, només diré que la nova singlada que ara començo serà amb les mateixes il·lusions que quan ho vaig fer amb Calix Permixtio i espero tenir la mateixa bona acollida que com amb aquest.

Per últim diré que el Calix seguirà igual que sempre, amb els mateixos temes, tan sols el que passa és que li ha nascut un germà, però més especialitzat i que hi parla diferent, però l'essència es la mateixa: distreure’m i distreure, res més.

¡Ah! se m'oblidava, també hi haurà sempre algún enllaç i aquest, como no, El de Calix Permixtio. Es evident que el deixo per si és el primer cop que entres aqui i no coneixes l'altre blog.
Així que ho gaudiu.

Salut, The Damned.

Calix Permixtio