viernes, 23 de diciembre de 2011

Tona, una església del segle IX


Hi ha una curiosa església a Tona, un poble proper a Vic en Barcelona, que té una particularitat i es que, en la consagració de l'església en 889, va assistir-hi la majoria de la població, i això va quedar reflectit en el document que testifica aquesta consagració. Es estrany que en un document es reflecteixi fins quasi una cinquantena de persones.
Es tracta de l'Església de Sant Andreu de Tona, i aquesta està enclavada en un promontori que domina l'actual poble de Tona, un tranquil municipi d'uns 7000 habitants. En aquell ample altell també està situada la torre del que fou el castell.
L'origen de la paraula Tona l'explicava J. Balari (1) al·ludint a que esdevindria del llatí tunna, que significaria obertura o forat excavat en la terra. D'aquí evolucionaria fins arribar al nom de Tona. De fet, abans d'arribar a la gran explanada on antigament estava la població de Tona i encara hi estan la torre i l'església, ens trobem amb una gran obertura excavada, que fou una cisterna d'origen iber.
Aquesta zona, recordem-ho, va ser devastada entre els anys 826-827 pel noble got Aissó i Guillemó, fill de Berà, deposat comte de Barcelona. Aquest noble Aissó, era partidari del comte Berà, d'origen conflentí o rossellonès. Berà, havia obtingut el títol de comte de Barcelona darrera la conquesta de la ciutat pels francs (801) Així doncs, era el primer comte de Barcelona i a més d'origen indígena mixt, es a dir, fill de franc i goda, però no franc pur. (2) Degut a l'ambició dels fills del comte de Guillem de Tolosa, Bernat i Gaulcem, el comte Berà és desposseït del seu títol, ocupant el seu lloc el comte Rampó, d'origen franc. Aquest desposseïment sense motiu aparent es el que va suscitar la rebel·lió d'Aissó, que va intentar prendre les ciutats de Barcelona i Girona, ajudat per les hosts de sarraïns. Al no aconseguir-ho va devastar tota la zona centre del que seria posteriorment Catalunya: Osona, Bages, la plana de Vic, el Ripollès, etc. Deixant tot l'àrea quasi despoblada.
Així, anys després, durant el concili de Troyes de 878 es investit comte de Barcelona i Girona, Guifré el Pilós. Aquest comença una repoblació i fortificació sistemàtiques d'aquella zona, unió entre els seus comtats marins pirinencs. Generalment la iniciativa repobladora acostumava a sorgir dels bisbes, però quant el que interessava era una zona estratègica, era el comte qui prenia la iniciativa per a la repoblació. Però d'altres vegades eren els propietaris del domini directe d'un castell, els castlans, qui prenien aquesta iniciativa. (3) Així sembla ser que va ocórrer en Tona. Segons Miquel Coll i Alentorn, els senyors, Centuri, com a vicari o castlà i Alvar, fill de l'anterior, junt a alguns dels primers colons van ajudar i van fomentar la repoblació de la comarca. En 889 la zona ja està suficientment habitada perquè es consagrés l'església I es formés una parròquia.
Aquesta es la església que avui dia podem contemplar que, encara que va ser fundada en el segle IX, es va restaurar i es va remodelar en el segle XI. En el seu interior es poden observar tombes antropomorfes datables cap el segle X. La planta es d'una sola nau, amb absis circular amb decoracions en arcades llombardes i dues capelles laterals. El campanar i el creuer son del segle XII.
El castell es pot datar documentalment en l'any 927 i avui tan sols queda el que va haver de ser la torre d'homenatge. Aquesta, per la seva construcció i l'obra en encofrat, sembla ser d'origen romà. En el segle passat es van portar a terme unes excavacions que van revelar diferents estratigrafies de període medieval amb abundant ceràmica.
Finalment en 1989, durant la celebració dels mil cent anys de la consagració de la església, es va situar prop d'ella una estela de pedra que recorda als que van fer possible la consagració i que eren, a més, habitants d'aquella població. Allí es poden llegir noms com, Gal·leni, Centuri, Gotmar, (bisbe de Vic, que va regalar les cases immediates a l'església), Recaded, Adanagild, Adroer, Sulmo, Regisend, Servand, Simplici, Blanderic, Ariolf, Godomir, Teuredic, Savaric, Todolf, Eroigi, Berà, etc.
Visitar aquesta església es com viatjar al passat, sobretot si no hi ha ningú més i a més està plovent, com jo vaig tenir la fortuna.
Salut.
The Damned.

Notes :
1) Josep Balari i Jovany. Los Origenes Históricos de Cataluña. 2 vols. BCN 1897
2) Coll Alentorn, Miquel. La marxa cap a la independència de Catalunya (877-988) Barcelona 1988.
3) Coll Alentorn, op. cit.

Bibliografia:
--- Coll Alentorn, Miquel. La marxa cap a la independència de Catalunya (877-988) Barcelona 1988.
---- Josep Balari i Jovany. Los Origenes Históricos de Cataluña. 2 vols. BCN 1897




No hay comentarios: