martes, 12 de enero de 2010

Un Cas d'Intent de Violació a Principis del Segle XV

Parlar de dones i violacions a l’edat mitja és un tema força complex. Molts cops les dones eren violades i mai hi havia una resposta judicial que castigués aquells delictes. El problema radicava en el tipus de dona que havia sofert l’atac; la zona on havia ocorregut i l’època en que passes. Evidentment una pobra pagesa dels segles IX-X en terres de frontera, tenia menys opcions a ser defensada en un judici que no pas una dona noble al segle XIV o XV.
A pagès i durant el feudalisme, moltes violacions devien ser dutes a terme pels amos de les terres. Es evident que la dona o home que gosses a denunciar al seu senyor, no faria més que crear-se un garbuix de problemes amb aquest, així que moltes vegades era millor callar i fer veure que no havia passat res.
Però quan el violador tocava alguna dona del senyor, possiblement si que hi hauria litigi, ja que aquella dona es considerava com a propietat del senyor.
En quan a la noblesa hi ha testimonis de intents de violació que van ser duts a judici i que van ser comdemnats. Així, trobem al segle XIV el cas de Blanca de Centelles, castlana del castell d’Eramprunyà, situat avui dia al terme de Gavà.
Blanca era filla del malcarat Bernat de Centelles, un home ferotge i molt agressiu que va tenir un munt de problemes amb la justícia, tot i sent castlà d’Eramprunyà. Tant es així que també va ser portat a judici per intentar violar a la seva filla. El jutge va dictar sentència de separació i la mare es va tenir que emportar a la filla, que aleshores era una joveneta, a un altre jurisdicció de la família.
Tot això ve a fil d’un curiós document que m’agradaria portar a aquest blog i que dona títol a l’entrada d’aquest article.
El document en qüestió es troba a Vic, a l’arxiu de la Vegueria. El va comentar Lluís Orriols i Monset a la seva obra, Manuscrits del Bé i del Mal. Una obra on recull una selecció de diversos documents inèdits dels arxius vigatans.
Aquest cas en concret va ocórrer en 1414 a les heretats del mas Can Alovet, en el terme de Sant Bartomeu del Grau a la comarca d’Osona.
Es tracta d’una violació d’una noieta per part d’un mosso que treballava a les terres dels Alovet, i que gràcies a l’oportuna intervenció del fill de l’amo, aquest cop la violació no va quedar, al menys, sense anar a judici.
Malauradament, l’autor no va publicar el text sencer, sinó tan sols un resum, fent ell els diversos comentaris, però amb això n'hi ha prou per fer-nos una idea del que va passar.
Abans de continuar, m’agradaria dir que el llenguatge del judici es planer i dur, dient-t’hi les coses pel seu nom i com diu l’autor, sense concessions a l'eufemisme. Passem doncs al cas.
La noia que va sofrir la violació es deia Margarida, però en el document l’anomenen Margoi. Segons Orriols i Monset, això era un denominatiu antic que avui s’ha oblidat. Així, segons l’autor, el nom seria el de Margarida pero familiarment la devien anomenar Margoi. També surt un noi al que l’hi diuen Xoi, que segons l’investigador seria un altre denominatiu, però aquest cop de Francesc.
Segons sembla, la Margoi treballava de serventa al mas d’Alovet i ella era l’encarregada de portar el dinar als mossos que conreaven les terres del mas. Conforme a Orriols, aquella noia era molt maca i donada a lluir-se davant dels homes i li agradava que la miressin, encara que conservaba intacte la seva virginitat.
En aquella ocasió va anar a portar la menja a dos nois, el que ja hem anomenat com a Xoi i el que seria el seu violador, un tal Joan Engelats.
Després de donar-los el dinar, la Margoi sembla que es va quedar una estona mentre ells menjaven. Però no va restar quieta i jugant va començar a coquetejar amb ells, tirant-los pedretes i fent rialletes.
Havent menjat, els nois es van estirar a fer una becaina i la noia va continuar empipant-los i provocant-los. Segons Orriols, els hi feia pessigolles a l’orella amb una branqueta i coses per l’estil mentre ells es feien el dormits.
Després d’una estona la Margoi va anar a recollir branques per la llar del mas, deixant les coses del dinar allí on estaven els nois, per tornar a buscar-les més tard.
Mentre la noia estava fora, el tal Joan li va confessar al seu company que volia tenir relacions amb la Margoi, tal i com es diu al document que li va dir en Joan al Xoi i que aquest declara: “... que ell es volia fotre la Margoy e que tengués callaynsa”, es a dir que el seu company no li digués res a ningú. Aquest, al contrari, el que va fer va ser retar el Joan a fer-ho, dient-li que: “ ...un diner te daré que u fassas y si no u fas que en pags un altre” Així ho declara el propi Xoi quan és interrogat pel jutge.
Quant va tornar la noia, en Joan se li va apropar i dient-li que “ ...ell li mostraria un niu de garça” la va dur a un lloc apartat. Segons testimoni d’en Xoi, en Joan:
“... pren a la dita Margoy per lo bras y lançala en terra per lo forment enllà. E llevà les faldes a la dita Margoy y ajachse sobre ella y traechse lo carall de les bragues e volia li ho fer.”
Després afegeix:
“... se soltà sobre la dita Margoy”, es a dir, va ejacular.
Orriols explica que primer la noia va començar a cridar en veure’s atrapada, però que després es va relaxar o al menys va intentar acceptar el que li passava. El fet es que, sempre segons Orriols, els xiscles de la Margoi van atreure al fill de l’amo del mas, en Gabriel Alovet. Aquest va veure el que passava i va agafar a l’atacant per l’esquena amb violència, separant-lo de damunt la noia. Un cop aixecat el noi, l'Alovet fill va veure que aquest estava tot brut de deposicions.
Resulta que la noia no va tenir prou força per mantenir l’esfínter tancat i es va deixar anar, potser per la por o l’angoixa.
Ara veiem extractes de l’interrogatori que se li va fer a Gabriel d’Alovet, reflectits en el document. El jutge li pregunta a Gabriel per establir si realment hi hagut una violació i després sobre la situació en que va trobar a l’assaltant.

Interrogat si lo dit Johan Engelats tenia les bragues descalçades. E dix que no pero es ver que les bragues que el dit Johan portave eren totes squinsades al davant que no ly fahien gran nosa.”

Interrogat si el testimoni viu que el dit Johan Engelats se hagues baxades les bragues e tingues son membre fora les dites bragues. E dix que el testimoni viu com lo dit Johan se levà sobre la dita fadrina que tenia lo membre fora de les bragues et paria que tingues dites bragues un poch bax dejus lo engonal de la cuxa.”

Interrogat si el testimoni viu la dita fadrina sangonosa. E dix que no la viu descoberta sino de mija cuxa avall com axi es ver que el testimoni viu que lo dit Johan com fo levat de la dita fadrina se torcha (es netejà) lo membre seu e lo perteniy (el pèl púbic) que tenia sollat (brut) de merda.”

Interrogat si el testimoni oy dir al dit Johan que havia corrompuda (desvirgat) la dita fadrina. E dix que no ans lo dit Johan dix a el testimoni que no li havia pogut metre gens el membre en la natura.(sexe)”

Ara qui es interrogada es la noia:

Interrogada si lo dit Johan jahent li dessus li mes (va ficar) lo carall en lo cony. E dix que och (och vol dir sí)”

Interrogada si le feu mal. E dix que no sap pero que ella deposant se sollà de merda.”

Interrogada si Jame nagu la havia fotuda. E dix que no. (El jutge li pregunta si ja havia tingut abans relacions amb homes.)

Després li va tocar el torn de l’interrogatori al propi Joan Engelats.

Interrogat si la dita Margoi se soltà de merda el deposant jaentli dessus. E dix que och que tot lo perteniy e lo vit (membre) e les cuxes li sollà de merda. E ell deposant dix a la dita Margoi “O traydora com me has adobat”

Fins aquí el interrogatori als personatges principals que va publicar Orriols del document. Però el interrogatori no va concloure pas aquí. Van faltar les proves per dictaminar si en realitat havia hagut penetració i si la noia havia estat violada i desvirgada pel Joan.
Segons sembla aquestes proves les van fer quatre matrones que van comprovar si la virginitat de la Margoi restava encara intacta. Aquestes quatre testimonis es deien Elisenda, Francisca, Caterina i Clara. Les quatre van declarar per separat i van arribar a les mateixes conclusions:

Interrogada si ella testimoni ha reconeguda la dita Margoi et si coneix que la dita Margoy sia verge o corrompuda per home. E dix que en ço que ella testimoni conex e ha vist que la dita Margoy no es corrompuda per home ans es closa e tencada.

Aquests han estat els extractes del document que va publicar Lluís Orriols.
Curiosament l’autor arriba a la conclusió que la noia es va deixar anar l’esfínter a propòsit, com a mètode de defensa. Jo crec que va ser més aviat producte de la por i de l’angoixa. Encara que no es diu en lloc l’edat de la noia, imagino que devia ser molt joveneta i que, òbviament, una situació de violència com aquella l’havia d’espantar moltíssim.
Per altra banda vull cridar l’atenció en les contradiccions que hi va haver-hi. Mentre en Gabriel, el fill de l’amo del mas declara que en Joan li diu que no va penetrar a la noia, ella declara que si i finalment les matrones
testimonien que ella es verge i que no es corrompuda per home ans es closa i tencada. Per tant trobem que la noieta va mentir al tribunal i que en realitat no es va arribar a produir la violació.
Malauradament no disposem del veredicte del jutge sobre el cas, però molt me imagino que el Joan devia ser absolt per no haver-hi delicte en realitat, ja que no es comptaven les intencions sinó els fets, així si no hi havia delicte no hi havia res per castigar. Segons Orriols, la noia amb la seva odorífera astúcia ja n’havia tingut prou per sortir-se’n indemne i evitar el pitjor.
Fins aquí un curiós cas de intent de violació en el que podem comprovar que al no haver-hi penetració no es considerava delicte i per tant l’home quedava absolt. Avui dia no hagués estat així i el denunciat hauria tingut vertaders problemes amb la justícia, podent anar fins i tot a la presó. Però aquells eren altres temps i les dones tenien un altra estatus i les lleis eren unes altres.
Salut, The Damned.

Bibliografia: Manuscrits del Bè i del Mal. (Arxius Vigatans ss. XIV-XVII) Lluís Orriols i Monset
Col·lecció Cami Ral nº 3
Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 1993

3 comentarios:

Anónimo dijo...

porque no escrives en kristiano wey joto los de aqui no kala nada jajaja....como se ve ke este cabro que en tu pinche vida as salido de tu inmundo pais y mucho menos as tenido el honor de entrar nuestro mexico pobre cabro deverias darte una vuelta para ke conoscas a nuestras mujeres son unos biscochos ....pobre pendejo .... o solo ke sea punial el imbecil

JoRDi JVR dijo...

recollons l'anònim, s'ha deixat ben retratat!...pobre cap fluix... enfí.... m'he llegit l'article i l'he trobat molt interessant. Ben segur que les dones en aquelles èpoques "mes salvatges" les deurien passar molt magres i poc s'en ha parlat, la deixada d'anar d'esfinter de la pobre noia aixi ho demostra...tot i que avui en dia encara pot servir com una "tècnica" anti-violació.
Si vols llegir mes sobre sobre l'erotisme/sexe a l'Edat Mitjana et recomano miris aixó i et descarrèguis els document adjunt "Mirall del Fotre" també malanomenat "Kamasutra Català".

Tot i que està traduit al català actual i perd el seu encant és força interessant.

link :
http://avolsfembres.blogspot.com/2009/08/existeixen-dues-versions-recents-del.html

Descarregar "Mirall del Fotre" :
http://www.divshare.com/download/8227703-27e

I de pas si pots mira el blog que ben segur t'agradará.
http://avolsfembres.blogspot.com.

Saluts company!

The Damned dijo...

Si, Jordi, hi ha alguns comentaris que deixen els seus autors com el que són, uns ignorants. ¡Res a fer!
Doncs gràcies pels enllaços. Ja m'he baixat el Mirall de Fotre. Tenia coneixement d'aquest document però no el havia buscat mai a Internet.
Per altra banda, visitarè aquest lloc que em recomanes, segur que està força bé. Moltes gràcies.
Salutacions.