¿UNA FOTO DE LA CIUTADELLA?

L’any 2003 va haver-hi una exposició força interessant a l’edifici modernista de Caixa Fòrum, l'antiga fàbrica Casa Ramona. Es tractava d’una exposició sobre la fotografia a Espanya el segle XIX. Evidentment, es feia un recorregut per les més antigues fotos i daguerreotips de la história de la fotografia a Espanya. Totes les peces tenien un interès especial, però una em va cridar força l’atenció. Es tractava d’una foto de paisatge urbà a Barcelona. Allí podíem veure una retrospectiva de la Plaça del Palau el 1856. A qui li agrada veure les fotos de com era Barcelona antigament tindrà idea de que qualsevol foto val la pena de veure, i aquesta tenia tots els ingredients per agradar. Es veia com era el Pla del Palau mitjans el segle XIX i una curiositat més, es veia a primer terme la Llotja i davant d’aquesta els porxos d’en Xifré, però després es veia el Palau que donava nom a la plaça, un edifici del segle XV. I darrere de tot el que més em va cridar l’atenció era que es veia la imatge de la Ciutadella erigida per Felip V, basant-se en un projecte de l’enginyer Pròsper Verboom, a partir de 1715. Em va sobtar molt que fos així i m’ho vaig estar mirant durant força estona, quedant-me finalment convençut. Al sortir de l’exposició em vaig comprar el llibre d’aquesta i vaig comprovar-hi que també hi era la foto. Per diverses qüestions de temps que ara no venen al cas, vaig oblidar-me de la de la foto fins fa uns dies que em vaig tornar a acordar-me i ho vaig voler contrastar.
La Ciutadella es va començar a enderrocar l’any 1841, però la reina Isabel II va aturar l’enderroc i el 1843 va manar restaurar-la de nou, ja que no s’havia arribat a tirar a terra gaire cosa. Però no serà fins l’any 1868, al finalitzar el regnat d’Isabel II, quan es torni a derrocar definitivament la Ciutadella acabant-se el 1869. El primer que es va tirar va ser la torre i les muralles, deixant per més endavant els edificis. Per tant a l’any de la foto(1856) la ciutadella encara estava sencera.
El que mes sobresurt de la imatge de la ciutadella es la antiga torre de Sant Joan, que va ser la presó militar de la fortificació i el cimbori de l’església. Vaig buscar gravats de la ciutadella per assegurar-me que veritablement fos una imatge d’abans del seu enderroc i per comparació va ser que la meva suposició sembla correcta. També hi ha un altra foto de la ciutadella, feta per J. Martí, l’any 1868 i que es troba al llibre Bellezas de Barcelona, però aquesta és en el moment del seu enderrocament i sols es veu l’església i la porta d’entrada, mancant la torre que ja havia estat llavors enderrocada. Per tant la foto que aquí mostro, es anterior a l’enderrocament de la ciutadella i la torres i pel que podem veure es tracta d’una imatge fotogràfica d’aquesta fortificació encara en bon estat. La llàstima és que es veu al fons de la foto i no s’aprecien ben bé els detalls. Particularment em sembla una foto única. La foto portava com a autor un tal Franck i no té títol. Està feta en paper albuminós i es pot trobar a la Bibliothèque Nationale de France i com he dit està datada el 1856.
A sota podem veure la foto i uns gravats amb els que comparar-la. Vostès que opinen?
Com a curiositat comentar que el Palau que també es veu i que aporto una foto apart, es el que donà nom a la Plaça. Aquest va ser un edifici finançat per la ciutat de Barcelona i acabat de construir el segle XV, segons Antoni de Bofarull l’any 1444. En un principi es deia Hala dels draps, que seguint a aquest autor, el nom d’Hala seria d’origen flamenc i voldria dir Mercat. Per tan, es tractaria en el seu origen d’algun tipus de mercat o alfòndec tèxtil. Però ja al segle XVII, Felip IV el va confiscar per utilitzar-lo com a residència dels virreis. Posteriorment al segle XIX els reis s’hi allotjarien allí quan visitessin la ciutat comtal. Però un incendi la va destruí totalment la nit de Nadal de 1875, i hi no va quedar més record que el nom de la plaça del Palau.
Espero que em comentin quelcom sobre la foto de la ciutadella. (cliqueu les fotos per engrandir-les)
Salut.
The Damned.














Bibliografia:

Abajo las Murallas!!! Catáleg de l’exposició 150 Anys de l’Enderroc de les Muralles de Barcelona. VV.AA. Coor.. Albert Cubeles i Antoni Nicolau. Ajuntament de Barcelona. BCN 2004
Guia-Cicerone de Barcelona. Antonio Bofarull. Barcelona 1855. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, sl. Valencia 2003.
Geografia General de Catalunya, Francec Carreras i Candi. Edit. Albert Martín. Barcelona. Sense Data. (il·lustracions)
La Fotografía en España en el Siglo XIX. VV.AA. Coor. Ricard Gracia i Gemma Domènech. Edit. Fundació “ La Caixa” Barcelona 2003 (Foto de la Ciutadella)

LA FERIDA DEL REI JAUME I

Molts cops els documents i les cróniques antigues han estat clau per clarificar un dubte històric que si no hagués estat per la documentació mai, potser, hauríem pogut esbrinar. Aquest va ser el cas de la identificació de Jaume I al segle XIX. Un relat del Llibre dels Fets va donar la clau als historiadors de l’època per donar amb el cos del rei.

El Llibre dels Feyts es una narració autobiogràfica i en primera persona de la vida del rei Jaume I. En aquesta crònica, així considerada per molts autors, podem trobar de primera mà el fets que es van dur a terme en la conquesta de Mallorca, Eivissa i València. També hi trobarem relatada la vida del rei des del seu naixement, tot això farcit d’anècdotes personals del monarca. Una d’aquestes anècdotes es una ferida que va rebre el rei durant la campanya de la conquesta de València el 1238. Aquest fet, com hem dit, serviria per identificar posteriorment el cos del rei. Veiem que va passar el 1238:

Durant la campanya de la conquesta de València, els homes de l’arquebisbe de Narbona, que havien anat amb Jaume I, estaven en pugna amb el sarraïns, prop d’una vila en terres valencianes. El rei ens conta que aquella gent no sabia les argúcies d’aquests a l’hora de lluitar i que els va enviar un missatge per avisar-los de que no perseguissin els moros. Els sarraïns no s’enfrontaven obertament, sinó que s’escapaven i fugien cap a la vila. Amb aquesta treta volien que els soldats cristians els perseguissin fins allí i tendir-los un parany.

Però els soldats de l’arquebisbe, amb por de que s'escapessin els sarraïns, no van fer cas del missatge del rei i en van morir uns 30 o potser més, segons paraules de Jaume I. Llavors el rei, per tal d’evitar que la cosa fora a més, va apropar-se al lloc amb el cavall que muntava i llavors algú li va disparar una fletxa i el van ferir al cap. El rei amb ràbia es va arrancar-la i li va començar a sortir-li la sang. Se li va inflar la cara i els ulls i va estar uns dies sense poder-hi veure. Ell mateix diu que un cop arrencada la fletxa va anar cap on estaven els homes rient perquè no es desmoralitzessin. Rera uns quatre o cinc dies la inflor li va passar i llavors per aixecar els ànims als soldats va passejar-se per tota la host.

El rei ens ho explica així al capítol 266 del Llibre dels Feyts:

“ (...) E nos quins en tornavem ab los homens voluemnos contra la vila a esguardar los sarrahins que havia la companya gran de fora e on ballester tirans e de part lo capell de sol el batut donans en lo cap ab lo corell prop del front e deus qui lo volch no trespassa lo test e exins be a la meytat de la testa la punta de la sageta. E nos ab ira quen haguem donam tal de la ma en la sageta que trencamla e exiens la sanch per la cara a enius e ab lo mantell de cendat que nos teniem torcavemnos la sanch e veniem rient per tal que la ost no sen desmayas e entram nos en en un reyal en que nos posavem e engruxans tota la cara e els ulls Si que del ull de la part on erem ferits nons poguem veer be per iiii e P v dies per la infladura. E quant la cara nos fo desinflada cavalcam per tota la ost per tal que la ost no fos desconortada. “

Transcripció al català modern:

“ I Nós, quan tornàvem amb els homes, ens vam girar cap a la vila per veure els sarraïns, ja que havia sortit fora el gros de la companyia, i un ballester ens disparà, i travessant el capell de sol i el batut, (Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit) ens tocà al cap amb el cairell, (Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta) prop del front. ¡Déu volgué que no em traspassés el cap!

I la punta de la fletxa sortí bé per la meitat del cap, i Nós amb la ira que ens va agafar, vam donar tal cop amb la mà a la fletxa que la vam trencar i la sang ens queia per la cara i amb el mantell de sendal (Tela fina de seda) que teníem ens vam netejar la sang, i anàvem rient perquè la host no desmaiés. I vam entrar en un reial on posàvem i se’ns va inflar tota la cara i els ulls, de tal manera que al ull de la part on ens van ferir no vam poder veure durant quatre o cinc dies. ( Va ser a l’ull esquerre)

I quan se’ns va desinflar la cara vam ser a cavall per tot el campament perquè la host no es desmoralitzés.

Fins aquí el relat de la ferida del rei.

Rera la destrucció de Monestir de Poblet durant la desamortització de l’any 1835, es van trencar les parts laterals dels sepulcres reials que allí hi havia, tot buscant els saquejadors les joies dels reis que suposadament devien estar en les tombes. Així tots els restes de tres monarques i dos de les seves esposes van restar tirats de qualsevol manera per l’església .

No serà fins l’any 1837 que el rector de l’Espluga de Francolí obtingués el permís de recollir les despulles que havien quedat a l’església del monestir. Aquestes restes van ser embolicades i traslladades a l’Espluga de Francolí, on romandrien fins el seu trasllat posterior a la catedral de Tarragona l’any 1843.

Per fi l’any 1856 es va decidir adossar la tomba de Jaume I al rera cor i per tant es devien traslladar les despulles. Però va sorgir el problema d’identificar a qui pertanyia cada cos, ja que hi eren els de Jaume I, Pere III i Joan I, a més de les dones d’aquests dos últims. Aquí es on va ajudar el capítol que hem transcrit més amunt. Si el rei havia tingut una ferida tan greu a la cara hi devia d’haver quedat senyal. Així es van mirar les calaveres i van trobar una que estava encara amb la pell, consumida i apergaminada, però que duia una cicatriu. Aquesta devia ser la mòmia de Jaume I. Coincidia amb la descripció que el rei feia de la seva ferida, ja que aquesta tenia la cicatriu sobre de l’ull esquerre. Així, per sort, es va tenir la cura de prendre una daguerreotip de la mòmia (veure foto) i avui dia podem observar la imatge i veure com, en aquest cas, la documentació contrasta fefaentment l'escrit amb les restes.

D’enllaç els deixo el capítol 266 del Llibre dels Feyts

Capitol on s’explica la ferida del rei Jaume I

Salut.

The Damned

Bibliografia:

Llibre dels Fets. Versió a cura de Josep M. Pujol. Ed. Teide. Bcn 1994

LES GIGAFOTOS DELS NOSTRES TRESORS

De vegades navegar dona unes sorpreses agradables; en aquest cas ha estat així. Havent entrat a Gencat, en un dels seus nous canals temàtics, he trobat el de patrimoni. Una cop dins ens trobem amb la secció de fotografies, en la qual podem gaudir d’unes fotos panoràmiques dels nostres tresors patrimonials en 360°. Aquest tipus de fotos s'anomenen “Gigafotos” degut a la seva extrema resolució i  en aquest cas es tracta d’un projecte que va néixer al Departament de Cultura de la Generalitat farà un parell d’anys. La direcció es la següent:

Vistes panoràmiques dels nostres tresors

Us recomano la visita per a gaudir d’aquestes vistes en panoràmica, amb una excel·lent resolució, cosa que ens farà sentir des de casa com si estiguéssim allí mateix. Alguns dels viatges que podeu trobar seria per la Vall de Boí, el Castell de Mur, Girona, el Monestir de Poblet., etc El castell que podeu veure a la foto es el castell Montsoriu, a Arbúcies, en una imatge extreta del Gencat.

¡Que ho gaudiu!

Salut.

The Damned