Jordi Pujol i les Chonis

Si, ja ho sé que aquest no es un post d’història, però crec que a la llarga el contingut del mateix ho serà, sobretot per qui és el protagonista: Jordi Pujol.
Sembla ser que s’està posant de moda o ja ho està, sobretot a Youtube, una cançó del grup de rock català Els Catarres: Jenifer. En aquesta cançó s’explica que un subjecte nacionalista català s’enamora d’una “Choni”, es a dir, una noia de baix nivell cultural i social, de cultura castellà parlant i filla d’emigrants, principalment andalusos o extremenys, sense menysprear d’altres llocs d’Espanya, creant-li tota mena de conflictes interiors. Fins aquí res de nou, el curiós es que l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, en un xerrada va comentar aquesta cançó d’una forma molt simpàtica, a més, de fer aclariments per qui no entén la lletra. Es tracta d’un vídeo que recull part d’aquesta intervenció de Pujol durant la Diada i que va acompanyat de fons per la música dels Catarres. He pujat aquest curiós vídeo junt amb un altra amb la música original. Mai una intervenció de Pujol va ser tan espontània i divertida. Esteu alerta quan la cançó parla de tenir somnis eròtics amb Jordi Pujol i el comentari del ex president. Tot a tenir en compte. Que ho gaudiu.

The Damned

El vídeo de Jordi Pujol

La Cançó Original

Descobriment neolític a Barcelona

Durant les excavacions de l’ampliació del aparcament de la plaça de la Gardunya, al Raval de Barcelona, les excavadores han posat al descobert un enterrament d’època del neolític mitjà. Es tractaria aparentment d’una dona que va viure per aquells verals fa uns 6000 anys.
L’enterrament seria del tipus de fosa, el qual estava format per un pou vertical que acabava en un espai excavat a la roca, segons el diari El País en la seva edició impresa del dia 21-04-2011.
En aquest espai és on es troben les restes humanes. Encara que pel tamany aparent de la pelvis aquestes semblen les d'una dona, fins que no s’hagi fet un anàlisi complet a les instal·lacions del Centre de Conservació del Museu de Historia de Barcelona, entitat que s’encarrega de la supervisió de l’excavació i estudi del jaciment, no es podrà esbrinar el sexe amb seguretat. També es durà al Centre tota la terra que rodeja els restes per fer un anàlisi edafológic complet i determinar si es van dipositar flors damunt del cadàver i si l’enterrament va estar acompanyat d’un ritual determinat, segons declara Ferran Puig, supervisor de l’excavació i Cap del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona.
El cos, d’una edat indefinible de moment, estava col·locat en posició fetal amb els braços i les cames totalment doblegats. L’esquelet, en bastant bon estat de conservació, es de complexió petita i té una alçada mitja. Cal ressaltar que els ossos estan mig corroïts per l'acidesa del sòl. No sembla que hi hagi un aixovar mortuori, però si que s’ha trobat al cos un braçalet de variscita al canell dret i al coll un collar de comptes d’esteatita negra. També duia un penjoll fet amb un gros ullal de senglar. El CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) ha cedit un escàner 3D que permetrà reproduir sense contacte directe, els ossos i les peces aparegudes en el jaciment. Fins aquí la noticia.
Particularment trobo força interessant el fet de descobrir unes restes d’aquesta època, això ens dona informació del tipus de població que hi havia abans dels assentaments ibers i l’arribada dels romans. De fet aquesta època esta molt poc documentada a la zona de Barcelona tot i que últimament es van trobant cada cop més jaciments neolítics i calcolítics. Però de tot, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el collaret de variscita. Aquest mineral de color verd o verd-blau, estava quasi bé extret a les nostres contrades a les mines de Gavà, on hi va haver-hi activitat minera des de principis del Neolític fins a les èpoques ibera i romana. Aquest braçalet es correspon amb la datació de l’activitat minera de Gavà i ens podria parlar potser d’un incipient comerç d'intercanvi d’objectes de joieria entre zones properes. Cal destacar, doncs, l’amplitud d’informació que ens pot aportar aquesta troballa referent a l’activitat minera i el comerç d'intercanvi a aquella època tan prompta, tan del que seria la zona de Gavà com el que seria la posterior Barcelona.
Salut.
The Damned.
Nota: La foto està extreta de l’article del diari El País.

Descobert un accés romà a la gran plaça pública de Tarraco.

Segons un breu publicat ahir 30 de març per La Vanguardia i firmat per O. Margalef, arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona han posat al descobert el que seria un dels accessos laterals a la gran plaça pública de Tarraco. Es tracta d’un túnel que es troba dins la casa medieval de Ca l’Agapit, a la part alta. Al túnel s’hi accedeix per una cisterna datable amb anterioritat a la descoberta i segons La Vanguardia les mides d’aquest túnel són de 3’5 metres d’alçada per 3’3 d’amplada i uns 14 metres de longitud.
Conforme a Imma Teixell, arqueòloga de l’Ajuntament tarragoní, aquest era un accés lateral de servei ràpid, utilitzat principalment pels funcionaris. Aquests exercirien la seva tasca en el perímetre porticat de la gran plaça, on es trobaven les dependències de l’administració imperial.
La Vanguardia apuntava que un cop netejat de terres i ceràmiques sense valor, l’Ajuntament de Tarragona vol incloure aquest accés a la seva visita turística de la ciutat romana.